LA DISLÈXIA I EL WIN-ABC
Dislèxia o Dificultats en l'aprenentatge de la lectoescriptura
Utilització del WIN-ABC amb alumnes dislèxics.
Els actuals estudis psicopedagógicos coincideixen a assenyalar dues vies d'accés al codi escrit, ambdues igualment importants:
A. La via fonològica
Consisteix a traduir el codi gràfic del llenguatge escrit (grafemes) en codi sonor (fonemes) per a així poder arribar a entendre'l. És com si necessitessim d'escoltar-nos a nosaltres mateixos pronunciar les paraules escrites per a accedir al seu significat.
Aquesta via d'accés s'utilitza preferentment durant l'aprenentatge de la lectoescritura, és a dir quan s'accedeix per primera vegada al codi escrit. També és la via que utilitzam tots els lectors consolidats quan ens trobam amb paraules noves que no havíem vist abans, i si no provin a llegir: logogen.
Les estructures neurológicas que intervenen en la via fonològica maduren més tard que aquelles que intervenen en la via lexical, probablement a partir dels 5/7 anys, però cal tenir en compte que només el domini d'aquesta via permetrà generalitzar la lectura a qualsevol text.
B. La vía lexical
Després d'haver llegit diverses vegades una paraula nova que en un primer moment hem accedit per la via fonològica, formam una imatge mental de la mateixa. Aquesta imatge mental, anomada logogen, ens permetrà llegir la nova paraula només reconeixent-la sense haver d'analitzar-la fonològicament. Aquesta via d'accés al llenguatge escrit és l'anomanada via lexical o directa.
Aquesta via l'utilitzen preferentment els lectors consolidats ja que ens permet optimitzar el procés lector.
El nin/a domina abans la via lexical que la fonològica, per això és capaç de llegir paraules familiars de forma global durant l'etapa d'Educació infantil. Són paraules que no ha llegit ell directament sinó que la hi han repetit diverses vegades en presència de l'estímul fins que retenen la seva imatge mental. També sol succeir amb el reconeixement primerenc de noms d'algunes marques comercials que es repeteixen insistentment per TV (etapa logogràfica).
Per a saber més sobre aquesta teoria de la lectura podeu llegir 'El aprendizaje de la lectura y sus problemas' del Dr. Emilio Sánchez, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Salamanca.
Dislèxia o Dificultats en l'aprenentatge de la lectura
Pareix que hi ha un gran consens a definir la dislexia com les dificultats en la via fonològica d'accés a la lectura que sofreixen alguns nins/es amb intel·ligència normal per causes biològiques, probablement alteracions en les estructures neurológicas que es precisen. Aquí podeu veure un article sobre el tema.
En aquest sentit els nins/es dislèxics serien un subconjunt dintre d'un conjunt més ampli de nins/es amb dificultats en la via d'accés fonològic per qualsevol altra causa, com per exemple pot succeir amb nins/es més immadurs, amb dèficits en el desenvolupament del llenguatge oral o amb nivell d'intel·ligència més baix que triguen molt més a madurar les estructures neurológiques que intervenen en aquesta via.
Ja que la resposta psicopedagògica en ambdós grups seria molt similar, podria ser millor denominar-los a tots: alumnes amb dificultats en la via fonològica d'accés a la lectura. O simplement: alumnes amb Dificultats en l'aprenentatge de la lectura.
Hi ha més motius per a preferir aquesta segona accepció:
Hi ha un article interessant en la web sobre aquest tema que podeu consultar si us interessa.
Per a poder dissenyar una bona estratègia d'intervenció psicopedagógica que corregeixi els dèficits lectoescritores caldrà analitzar en primer lloc les capacitats necessàries per a una lectura correcta, especialment en l'accés per la via fonològica que és on, com dèiem més amunt, es troben les dificultats.
Per a dominar la via fonològica d'accés a la lectura es necessita:
- Percebre, discriminar, memoritzar i analitzar correctament les formes gràfiques de les lletres dintre de les paraules.
- Convertir o traduir aquestes formes gràfiques en sons per a passar el llenguatge escrit a l'oral i poder entendre'l.
Les estratègies de recuperació dependran del punt on localitzem el dèficit, la qual cosa ha donat lloc a dos tipus d'hipòtesi com ja assenyalavem en la pàgina Sessions per a recuperar les dificultats en lectura i escriptura:
La hipòtesi perceptiva, que és la més popular i atribueix els dèficits a les capacitats del primer punt, sembla ser, segons les darreres investigacions, la menys probable ja que el problema no sembla ser percebre, distingir i memoritzar els 25 signes fonètics de l'alfabet.
La hipòtesi psicolingüística, que atribueix els dèficits a les capacitats del segon punt, sembla la més plausible doncs el problema radicaria en la incapacitat de ser conscient que una paraula està formada per un grup de sons i que a cada so li correspon una grafia o més aviat en les dificultats que té el nin/a a constatar l'existència dels sons separats de les paraules en el llenguatge.
Si acceptam la teoria del dèficit psicolingüístic sembla que la intervenció psicopedagògica més adient seria la realització d'activitats que facilitin la presa de consciència sobre l'estructura fònica de les paraules, és a dir activitats de segmentació de síl·labes i lletres de les paraules.
Anem a veure a continuació dos programes, ambdós complementaris, per a recuperar dificultats en la via fonològica d'accés a la lectura degudes a dèficits psicolingüístics:
Per a saber més sobre aquest apartat podeu llegir 'Estrategias de intervención en los problemas de lectura' del Dr. Emilio Sánchez, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Salamanca, i sobre el qual m'he basat per a l'elaboració del contingut d'aquesta pàgina.
Utilizació del WIN-ABC amb alumnes dislèxics
Per la utilització del WIN-ABC amb alumnes que tinguin dificultats per a l'accés al llenguatge escrit s'han fet algunes modificacions que faciliten l'anàlisi fònica i les activitats de segmentació de les paraules.
Modificacions al WIN-ABC que faciliten l'análisi fònic de les paraules
Noves activitats per facilitar l'anàlisi fònic de les paraules (22-11-02)
També farem alguns exemples que demostren les possibilitats del WIN-ABC per a treballar el programa 'Escriure una paraula'.
En un altre apartat veurem les possibilitats d'imprimir fitxes amb el WIN-ABC per poder treballar el programa 'Escriure una paraula' sense l'ordinador.
Finalment recordar alguns exemples de sessions, realitzats anteriorment, per a recuperar les dificultats lectoescritoras que treballen tant els dèficits perceptius com els psicolingüístics: